PUBLICITAT MASCLISTA
- Art en nosaltres
- 3 abr 2019
- 4 Min. de lectura
Actualizado: 11 abr 2019
La publicitat és i serà sempre una molt bona eina per a donar força al consum. Quan volem que un producte vengui, que una pel·lícula sigui vista o simplement informar d'un fet a un cert públic, en fem publicitat. Ja sigui per la televisió, al carrer, per les xarxes socials...
També cal dir que, al mateix temps que estem veient un anunci, estem rebent informació ideològica i sobre els valors no només d'aquell producte anunciant, sinó de les persones que l'han ideat. És per això que, sobretot entre els infants i els adolescents, aquests anuncis i el que s'hi veu, pot arribar a tenir molta influència.
Cal deixar clar, però, que la publicitat no és més que un efecte mirall del que la societat pensa o vol. No només cal carregar de responsabilitats a aquelles persones que la produeixen.
En aquest article ens hem proposat parlar i donar exemples de per què la dona ven més i de quines maneres ho fa. És la publicitat masclista? Doncs de la mateixa manera que ho és la societat, segueix un sistema molt marcat pels estereotips de gènere i la sexualització de la dona; fet que no respon a res més que a la realitat que es viu des de ja fa molts anys.
ORIGEN DE LA PUBLICITAT MASCLISTA
Als anys 50 i 60 hi va haver una gran explosió de publicitat, va començar a agafar moltíssima importància i realment va ser el moment en el qual era beneficiós fer publicitat.
La problemàtica la trobem si, mirant enrere, ens adonem com la meitat d'anuncis de l'època eren sobre detergents, aspiradores, forns... Tot el que una dona de casa podria desitjar.
Per què ens referim a dones? Doncs perquè realment aquells anuncis anaven dirigits no només a les dones les quals quasi estaven obligades a desitjar aquells productes, sinó als seus homes, els quals serien els qui els hi comprarien per fer-les contentes.
En aquest moment va ser quan la publicitat va diferenciar entre dos rols, el masculí que era el que portava els diners a la casa i el femení, la qual demanava tot el que volia -però hem de tenir present que segons la publicitat de l'època, només eren coses necessàries per a la feina de la llar-.
Així doncs, i segons la mentalitat de l'època, la publicitat es feia totalment enfocada cap als homes, ja que eren ells els qui finalment acabarien comprant els productes.
Un anunci sobre detergent no es basava en la bona feina que aquest producte podia realitzar, sinó en com contenta faria a la dona poder rentar amb un detergent que no fa malbé les ungles. I que una dona contenta fa al marit content.
Tota la publicitat, dirigida a homes o dones, acabava estant estrictament enfocada en què l'home tingués tot el necessari perquè la seva dona el complagués.
LA DONA COM A OBJECTE COMPLEMENT I DE SEXUALITAT
La publicitat ha evolucionat molt des dels anys 60, però també ho ha fet la posició de la dona en ella?
La dona, en ple segle XXI, segueix estereotipada, sexualitzada, i sent utilitzada com a objecte complementari i, en molts casos, inferior a l'altra figura: la de l'home.
Tot i que el feminisme continua lluitant perquè les marques deixin d'invertir en aquest tipus de publicitat, no totes estan aconseguint aquesta meta. De fet són moltes les que emmascaren el masclisme i la sexualització, i en fan alguna cosa: intent de ser més acceptable o dissimulat.
Actualment podem veure anuncis de detergents on la majoria d'anunciants són dones, tot i que ja no són tractades d'una manera tan denigrant com ho feien en els anys 50 o 60.
Podem veure anuncis de colònies o desodorants on l'home, pel simple fet de posar-se'n, atrau totes les dones que vol, mentre que aquestes molts cops són mostrades amb poca roba.
En els anuncis de preservatius la dona continua sent encaixada en el rol de passiu, de no poder arribar de pressa a l'orgasme, etc. Fins i tot en molts casos es diu que és problema de la dona no arribar-hi, quan una relació sexual mai és individual i personal d'un mateix.
En definitiva, les dones funcionem com a producte, som utilitzades des de la infància fins l'adultesa per a vendre. I realment venem a tothom: als homes joves, als adults i a la gent gran.
Tota aquesta explicació funciona si nosaltres som vistes com a objecte, mentre que si és la dona la qui es posa un perfum i són tres nois els qui li van al darrera, ja no és tan ben vist.
A continuació us presentarem un vídeo, creat per la campanya #WomenNotObjects, que ens presenta alguns anuncis publicitaris actuals on clarament la dona mostra els rols descrits anteriorment:
UNA GUERRA DE SEXES PUBLICITARIA?
Quan parlem del fet de "guerra de sexes", ens referim a tots els estereotips associats al gènere masculí, vers tots aquells associats al femení.
En aquest enfrontament, dins la publicitat, l'objecte anunciat sol estar en la banda dels homes. Per fer-los destacar o quedar millor. Perquè ser home en un anunci ven, però si el contraposem a un estereotip femení i fem que aquest home quedi encara millor, vendrà més.
Aquesta idea la podem veure molt clarament representada en anuncis de Heineken, Nike, Doritos, Amsel, Quilmes, i una llarga llista.
QUE PODEM FER NOSALTRES COM A ESPECTADORS?
Denunciar-ho, cada vegada que veiem una campanya publicitària que perpetua els rols desiguals i, per tant, la discriminació d'un dels dos gèneres, cal denunciar-ho.
En un primer moment pot semblar molt fort, però és necessari donar veu al moviment feminista, el qual també treballa acabar amb aquestes desigualtats en el món de la publicitat. Des de ja fa uns anys, per les xarxes socials i més concretament Twitter, ja s'estan portant a terme molts moviments de visibilització d'aquesta publicitat, com també lluita vers aquesta.
Així doncs, no ens queda més que lluitar i donar a conèixer tots els casos que veiem, perquè si nosaltres no ens queixem, no ho farà ningú.
INFORMACIÓ EXTRETA DE...
Colectivo ConsumeHastaMorir. (2012). Publicidad machista: Análisis de la publicidad y taller de creación contrapublicitaria:
Comments