top of page

PEL·LÍCULES AMB TRANSFONS FEMINISTA

  • Foto del escritor: Art en nosaltres
    Art en nosaltres
  • 18 abr 2019
  • 5 Min. de lectura

Com ja hem dit anteriorment, els mitjans de comunicació i tot el que és utilitzat per donar publicitat, és molt utilitzat socialment per enterrar en el nostre subconscient uns estereotips. Solen ser, més concretament, a través de les series i/o pel·lícules on veiem com la societat encaixa uns estàndards dins d'un col·lectiu o idea de persona.


Avui, us parlarem sobre diferents pel·lícules que creiem que són importants pel moviment feminista. Alguna d'elles ja ha tingut més ressò a les xarxes, mentre que d'altres han passat més desapercebudes ja sigui perquè aquesta pinzellada feminista no és tan clara, perquè no s'ha analitzat en profunditat o simplement perquè no ha arribat a tenir la repercussió a què poden arribar certes produccions de Hollywood.


Fa uns dies us vam preguntar per Instagram si teníeu alguna pel·lícula amb transfons feminista en ment, a part de les que nosaltres ja proposàvem, i finalment van sortir les pel·lícules de les quals us parlarem avui -no hem pogut parlar de totes, sinó que n'hem fet una selecció-.



CAOTICA ANA


"Hay que mandar a la mierda a este mundo de machos que nos tiene a todos podridos por dentro."


Caotica Ana és una pel·lícula de producció espanyola que va ser llançada l'any 2007. Julio Medem pretenia amb aquesta pel·lícula donar veu a tot el conflicte sahrauí -entre molts altres- i a la visió de la dona dins d'aquest conflicte des de diferents visions.


La pel·lícula ens parla sobre Ana, una dona molt poderosa que és capaç de connectar amb les seves vides passades, per totes les tragèdies per les quals ha passat com a dona. Ens mostra les barbaritats de la perpetuació del patriarcat en diferents èpoques i moments històrics d'una manera molt pròxima a l'art que ella mateixa crea.


El guió d'aquesta pel·lícula està carregat d'ovació cap a les dones, la seva saviesa, experiències i poder, al llarg dels segles. La vida d'Ana se'ns obra en moltes direccions i diferents portes que porten a molts destins impossibles d'imaginar.




PERSÉPOLIS


"El miedo nos duerme la conciencia. Nos convierte en cobardes."


Persépolis és una pel·lícula d'animació de l'any 2007 basada en una sèrie de novel·les gràfiques autobiogràfiques de Marjane Satrapi.


La pel·lícula ens narra la història de Marjane, l'autora, durant els anys 70. Persépolis ens commou amb la història d'una noia iranià des de la revolució islàmica fins a l'actualitat.


Marjane viu els abusos de poder del règim del Sah, quan les dones són forçades a portar vel i milers de persones són tancades a la presó per estar en contra dels ideals del règim. Ella es refugia en grups de música com són Iron Maiden o ABBA mentre fuig d'una de les persecucions més terrorífiques de la història, més tard és enviada a Àustria on es converteix en un dels testimonis i personatge històric de la lluita del seu país durant els últims anys, mentre allà es continua vivint la guerra d'Iran i Iraq.


Persépolis ens ensenya com una nena, reprimida i sense ajudes, pot arribar a sobreviure agafant-se a allò en el que té fe, i en aquest cas, per Marjane era la música i les ganes de trobar un lloc nou on ser ella mateixa.




BRAVE


"Un día no tendré que ser una princesa, yo cambiaré mi destino"


Brave va arribar molt fort i va marcar un abans i un després en les produccions de Disney Pixar. Mérida, la protagonista, va aconseguir desmuntar els estàndards del que durant tants anys la seva indústria ens havia volgut vendre: les princeses són fràgils, necessiten un príncep que les salvi.


Mérida ha demostrat que tot això no és necessari, que hi ha coses i vincles molt més importants que els marcats per l'amor romàntic que Disney sempre ha predicat en els seus films. És pur feminisme, empoderament.


És una de les pel·lícules que més recomanem d'aquest article, ja que no només la poden entendre grans sinó que està a l'abast dels més petits i realment pot suposar un altre punt de vista per aquelles nenes que sempre hagin volgut viure un compte de fades.




LA PRINCESA MONONOKE


"Vengo a ver con claridad, sin odio."


Jo, personalment, he decidit parlar d'una de les meves pel·lícules preferides d'animació.

La princesa mononoke és una pel·lícula de Studio Ghibli que ens parla sobre la vida d'una noia guerrera que es veu obligada a enfrontar-se a la civilització, la qual només fa que destruir els boscos i la fauna que hi viu; ella, per la seva part, vol protegir el seu petit poblat.


La pel·lícula ens narra com el progrés de l'home vol sotmetre la naturalesa, i com Mononoke es revela juntament amb aquesta per tal d'oposar-se a aquesta dominació masculina.


La princesa Mononoke ha sigut considerada una de les millors pel·lícules d'animació d'aquest segle, ja que ens trobem davant la primera narració on una dona lluita contra els homes de manera real, sense metàfores ni complicacions. A més a més es veu clarament la intenció de protecció de la natura per part de Studio Ghibli.




MULAN


"La flor que florece en la adversidad es la más rara y hermosa de todas."


Creiem que de Mulan no cal dir-ne pràcticament res, és una de les pel·lícules amb més referències feministes dins el món de l'animació. De fet ha servit d'inspiració per molts altres films que la precedeixen com també per inspirar algunes frases vistes durant el 8 de març des de ja fa uns anys.


Mulan prova que les dones poden ser més que una simple flor al costat de l'home, que ens podem valdre per nosaltres mateixes i que realment podem fer el que suposadament només els homes poden fer.


Tot i la seva estrena ara fa més de 20 anys, continua sent un emblema pel moviment feminista i no sembla que hagi de canviar. Mulan, segons la nostra opinió, representa totes les dones les quals en algun punt de la vida ens han dit que hem d'aprendre on està el nostre lloc, no podem passar de x talla, i un llarg etc., per tot això creiem que cal que estigui en aquest article.




FIGURAS OCULTAS


"Cualquier avance de una de nosotras es un avance para todas"


Figuras ocultas és una pel·lícula basada en fets reals que no només ens parla de feminisme, sinó de racisme, d'injustícia i de superació.


El film ens mostra la història de diferents dones afroamericanes les quals entren a treballar com a calculadores a la NASA, entre les moltes dificultats a les quals s'enfronten per ser dones i a més a més no blanques, hi ha el fet d'haver de fer gairebé un quilòmetre caminant per poder anar a un lavabo expressament dissenyat per elles, o no poder compartir la màquina de cafè. Detalls petits que realment es fan molt notoris quan es veu el menyspreu amb el qual la resta de treballadors -homes blancs- les tracten.


Katherine Johnson, Mary Jackson i Dorothy Vaughan van ser quatre dones gràcies a les quals es va aconseguir enviar el primer home a la lluna, però no es van emportar res del mèrit perquè eren dones i a més a més, afroamericanes. Aquesta suma, anomenada interseccionalitat, la podem trobar encara actualment en molts llocs, no és aïllat ni passat.




FINS AQUÍ!


Aquest post ha sigut una mica més light que algun dels anteriors però creiem que és necessari tocar tots els temes possibles dins del que a nosaltres més ens interessa.


Esperem que us hagi servit d'inspiració i decidiu veure alguna d'aquestes pel·lícules!

Comments


©2019 by Art en nosaltres. Proudly created with Wix.com

bottom of page