MOVIMENTS A LES XARXES
- Art en nosaltres
- 22 abr 2019
- 3 Min. de lectura
Com totes sabem, els moviments socials solen agafar molta força quan aquests tenen presència a les xarxes. Actualment, plataformes com Twitter o Instagram, són portaveus de moviments que potser no havien tingut aquesta acollida ni repercussió de no ser per la quantitat d'usuaris i abast a que poden arribar.
El moviment feminista ha abastat uns horitzons que anteriorment potser no s'haurien ni somiat. Moltes dones autores, il·lustradores, activistes i en definitiva: feministes, s'han fet un lloc en el nostre dia a dia gràcies a aquestes plataformes.
Avui però, no us parlarem d'autores en si -tema que tenim reservat per més endavant-, sinó que us presentarem les idees que hi ha rere els hashtags de #MeToo, #Cuéntalo o #LasFeministasQueremos.
Què és el que busquen aquests hashtags de Twitter? Qui els va potenciar?
El moviment #MeToo va ressorgir com a hashtag l'any 2017 degut al cas d'un famós director de cinema, Harvey Winstein, el qual va ser acusat d'agressions sexuals.
Aquest hashtag, traduït al català com "jo també", prové d'un moviment que ja fa anys que és present i que va sorgir gràcies a l'activista Tarana Burke, l'any 1996. Burke, després d'escoltar el testimoni d'una noia que havia patit abusos de petita per part d'un familiar, va decidir engegar aquest moviment, enfocat a l'alliberació de les dones que havien patit abusos, agressions, explotació sexual...
No va ser fins aquest any 2017 que Alyssa Milano, va decidir reconvertir la idea de Burke per adequar-la als nous temps i/o necessitats. Milano va demanar a les dones d'arreu del món que expliquessin el seu cas, per tal de denunciar l'abús o les situacions masclistes que havien patit al llarg de la seva vida.
No calia, però, ni explicar-ho. El simple fet d'utilitzar el hashtag ja era un fet important, quantitatiu.
Òbviament, la idea de Milano era senzilla, però ella mateixa ha dit que no esperava arribar a un públic tan ampli ni que els twitts es contessin en milers.
Després del sotrac que es va viure amb la indignació per la sentència de La Manada, Cristina Fallarás va impulsar el #Cuéntalo, segons ella aquests hashtags creen mecanismes d'identificació, ja que el que expliquen les dones és molt semblant i fàcilment t'hi pots veure reflectida.
Fallarás diu que en el temps aquests mecanismes fallen, ja que cada cop ens són més llunyans els moviments pels quals lluitaven, però fer-ho de manera escrita, a les xarxes socials i amb una xarxa tant amplia de persones, possibilita la perpetuació d'aquests moviments. A més a més ens diu que tant el #Cuéntalo com el #MeToo ens fan adonar que no només som les dones de classe treballadora les que patim aquests abusos de poder masclistes, sinó que són totes les dones, així doncs aquests moviments potencien que ens veiem totes les dones com a iguals, es reconeguin les diferents històries i es crea un moviment internacional i solidari.
Per altra banda, el moviment #LasFeministasQueremos, d'Isabel Mastrodoménico, té com a objectiu sumar les propostes, exigències i propostes de dones d'arreu del món, perquè entre totes i sumant s'arriba a més que sense fer-ho. I tal com diu Mastrodoménico: "abans ens estàvem mobilitzant en entorns molt locals, i aquestes xarxes ens han permès sumar (...), compartir el que estem fent en una petita ciutat i adonar-nos que les dones que són a Buenos Aires o Hèlsinki estan exigint coses similars".
CAL SUMAR
Quan parlem d'aquests moviments, en tot moment ho fem des de la suma, des de l'expansió i l'alliberament.
Quan les dones compartim el que pensem o hem viscut, trobarem de manera senzilla, altres dones que han passat pel mateix o situacions similars. Aquests moviments no pretenen res més que donar més coneixement a la societat del que realment passen i les situacions a les quals s'han d'enfrontar dones de tot el món en el seu dia a dia.
Mostrant al món tot el que pensem, dient-ho en veu alta, fem una cosa per la qual a molts llocs som o seríem callades: molestem.
Des del projecte art en nosaltres, creiem que ha d'arribar un moment on les dones, víctimes d'aquestes situacions hem de deixar de tenir por, i els que han de tenir-ne han de ser aquells abusadors participants del patriarcat a qui molestem per aixecar la nostra veu.
INFORMACIÓ EXTRETA DE...
-. (2019). ¿Qué es el movimiento #MeToo?. Recuperat de:
Hidalgo, M. (2018). Les xarxes com a motor del feminisme: com els "hashtags" unifiquen el discurs de les dones. Recuperat de:
Marimon, S. (2018). El #MeToo fa un any, però ¿qué ha canviat?. Recuperat de:
Commentaires