LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
- Art en nosaltres
- 5 may 2019
- 5 Min. de lectura
Des del principi d'aquest projecte, teníem un tema en el tinter que creiem molt important i rellevant explicar. És un tema del qual se'n parla poc i, quan es fa, és molts cops des de la ignorància.
Per tot això, nosaltres hem decidit parlar-vos sobre l'ablació genital femenina.
Abans de començar l'article ens agradaria donar les gràcies a una amiga, Aiseta Kebbeh, per proporcionar-nos accés a molta informació que a nosaltres se'ns escapava.
Un cop nomenada, us parlarem sobre diferents aspectes dins d'aquest tema que ens semblen molt importants i interessants.
QUÈ ÉS L'ABLACIÓ GENITAL FEMENINA?
La mutilació genital femenina és una pràctica tradicional i molt dolorosa que consisteix a tallar i mutilar part dels genitals femenins. L'OMS distingeix entre cinc tipus d'ablació, diferents entre elles segons com "d'extremes" són i les parts que s'acaben mutilant:
Tipus 1: Resecció parcial o total del clítoris i/o prepuci
Tipus 2: Resecció parcial o total del clítoris i els llavis menors, amb o sense mutilació dels llavis majors.
Tipus 3: Estrenyiment de l'obertura vaginal amb la creació d'un segell mitjançant el tall i la recol·locació dels llavis menors i/o majors, amb o sense la mutilació del clítoris.
Tipus 4: Tots els altres procediments lascius dels genitals femenins amb fins no mèdics tals com serien la punció, perforació, incisió, raspat o cauterització.
ON I PER QUÈ ES PRACTICA?
La mutilació genital femenina és una pràctica trobada en comunitats culturals amb una forta estructura tradicional i, en molts casos, patriarcals.
Les raons per les quals es practiquen no són úniques ni universals -i a més a més han anat variant i canviant en el temps-, sinó que totes les comunitats poden tenir unes o altres raons per les quals practicar-ho a les nenes -fets dels quals parlarem a continuació-. Cal dir però, que siguin quines siguin les raons, el que és totalment clar és que la seva pràctica suposa una manifestació molt profunda de la desigualtat de gèneres.
Per fer un aclariment sobre el fet que nosaltres ho considerem una desigualtat, cal dir que en gairebé totes les comunitats africanes el noi passa pel que també s'anomena "mutilació", però aquesta és simplement una circumcisió molt més segura i sense dolors continuats durant tota la vida. És per això que creiem que totes dues pràctiques no són comparables.
Anant al tema que ens ocupa, algunes de les raons per les quals la mutilació genital femenina és practicada actualment són una barreja de motius culturals, socials i religiosos que estan ja inculcats en el si de les famílies i les comunitats. Segons l'OMS, aquestes raons inclouen:
On la pràctica és una convenció/tradició social, la pressió social per confirmar la seva continuació és tan forta que els individus que poden estar-hi en contra continuen perpetuant-la.
La mutilació sol ser considerada com a un pas necessari per a la criança -de manera correcta- de les nenes, com també com a una preparació per l'adultesa i/o matrimoni.
La mutilació també està associada a comportaments sexuals més adequats per les dones.
Que una dona estigui mutilada la converteix, de manera cultural, en una dona més modesta i més femenina.
Tot i que no hi ha cap escrit religiós que parli sobre la pràctica com a necessària, els qui la practiquen solen donar-se suport en els textos sagrats per a la continuació de la pràctica. Així i tot, cada líder religions té una opinió diferent sobre la mutilació: alguns la consideren necessària, d'altres ho creuen irrellevant i altres volen eliminar-la.
Les posicions de poder i autoritat de les comunitats són les que imposen la continuïtat de la pràctica.
La mutilació genital femenina és sovint considerada com una tradició cultural, argument que es fa servir per perpetuar-la.
UN CAS EN TERRES CATALANES
Ara farà un any, el diari elPeriódico va publicar una notícia amb el titular següent: "Retirada la custòdia d'una nena de dos anys per patir ablació".
La notícia, enllaç de la qual trobareu a les referències, ens parla sobre com DGAIA va decidir retirar la custòdia d'una nena de dos anys a uns pares d'origen Gambià després que es descobrís la mutilació.
El descobriment es va fer quan els pares van portar la nena al pediatre per una possible infecció d'orina i des de pediatria es va donar l'avís als serveis socials assegurant que allò es tractava d'una ablació.
Tot i que els pares van afirmar que la pràctica havia estat realitzada per l'àvia de la nena en el país d'origen i just després de néixer. DGAIA es va quedar amb al custòdia de la nena, per possibles "maltractes" de la família.
Totes aquestes notícies ens fan caure en un mateix interrogant. Nosaltres podem realment condemnar aquests fets quan han passat en un altre país, el qual té unes cultures diferents de les nostres?
No pretenem resoldre el dubte, ja que qualsevol resposta pot ser malinterpretada i/o vista de diferents maneres segons la posició de cada persona vers aquest tema en concret.
LA LLUITA CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
Com a últim punt a tractar en aquest article ens agradaria parlar sobre com es lluita per acabar amb la mutilació genital femenina. També us parlarem de dues figures que creiem molt importants dins la lluita contra aquesta pràctica.
En primer lloc, cal parlar sobre Asha Ismail, una activista keniana fundadora de l'organització Save a Girl Save a Generation. Asha, que és resident a Espanya des de ja fa uns anys, explicava la seva experiència amb la mutilació de la següent manera:
Amb encara no cinc anys, en el terra de la cuina de casa i de manera inesperada i terrible. La meva mare em va enviar al mercat a buscar les fulles d'afaitar amb les que em practicarien la infibulació i circumcisió faraònica: sense anestèsia, mossegant un drap, em vaig veure sense clítoris, llavis menors i majors i cosida fins a deixar un petit forat per les meves necessitats bàsiques.
Va ser així com Asha es va convertir en una de les cares contra aquesta pràctica, tal com ella diu, va decidir plantar-se davant una realitat per tal d'educar, sensibilitzar i negar-se a ser una de les tantes víctimes.
El seu projecte de Save a Girl Save a Generation, té molta repercussió i tot i que de manera molt subtil, estan aconseguint portar canvis a les vides de moltes noies.
Per més informació sobre el projecte podeu fer click en la imatge següent:
La segona persona de la qual volem parlar avui és de Waris Dirie, una top model i escriptora que es va convertir en activista contra la mutilació genital femenina.
Waris Dirie va fugir d'un casament forçat al seu país per acabar vivint a Londres amb el seu tiet, tot i que més tard va acabar recorrent els carrers després que aquest hages d'abandonar la ciutat.
Després d'un temps treballant on podia, Waris va ser descoberta per un fotògraf i va començar a guanyar-se la vida fent de model, fins a acabar sent la primera dona negra en portada de la revista Vogue.
No va ser fins al 1997, que Waris va parlar -en una entrevista-, sobre la mutilació genital femenina. A partir de llavors es va començar a guanyar un lloc en diferents espais feministes i polítics, com també a rebre guardons per la seva lluita i activisme contra la mutilació genital femenina.
De fet, Waris va ser la primera persona a parlar sobre l'ablació davant tots els ministres de la Unió Europea. De la seva història i els seus llibres se n'han fet pel·lícules, i d'aquesta xerrada davant dels ministres hi ha una seqüència amb la que nosaltres us deixarem per tancar amb l'article d'avui.
INFORMACIÓ EXTRETA DE...
Jurado, A. (2018). “Sin las africanas no se puede acabar con la mutilación genital”. Rescatat de:
---. (2018). Retirada la custodia de una niña de dos años de Tortosa que ha sufrido ablación. Rescatat de:
Casa africa. (---). Waris Dirie. Rescatat de:
28 too many. (2013). What are the origins and reasons for fgm?. Rescatat de:
OMS. (---). Clasificación de la mutilación genital femenina. Recuperat de:
Comments