L'ASSETJAMENT AL CARRER

Fa uns dies vam penjar un article que parlava sobre violència de gènere i les maneres en com aquesta es pot presentar. En relació a aquest tema, avui parlarem sobre l’assetjament al carrer que pateixen les dones.

Potser moltes persones no en són conscients però aquest tipus d’assetjament també és una forma de violència de gènere. És una agressió que ve del model social que s’ha creat en què existeix una relació de desigualtat de poder entre l’home i la dona on el primer és el dominant. Per tant, parlem d’un assetjament dels homes cap a les dones. Ho fan perquè es veuen amb el dret de fer-ho sense el consentiment de la dona i a més, creuen que les seves accions estan justificades, que no afecten a els dones i que són socialment acceptats.

Per altra banda molts homes creuen que aquest assetjament no és real, ja que per molts d'ells el fet de fer comentaris a una dona pel carrer, hauria d'estar ben vist.

Quan realment nosaltres no demanem que ens cridin pel carrer, ni tampoc som gossos com per xistar-nos (tss, tss).

Avui us parlarem sobre el que és realment i us mostrarem una mostra real basada en una enquesta realitzada per nosaltres!

EN QUÈ CONSISTEIX?

Es considera assetjament al carrer aquell que es produeix en llocs públics. Consisteix en paraules, comentaris, insults, insinuacions de contingut sexual, gestos, apropaments, intimidacions, fotografies sense consentiment, exhibicionisme, petons o el fet que et toquin, que et persegueixin, que t’acorralin.... que pot acabar en violència física i agressions sexuals en els casos extrems.

L’home sovint li diu a la dona el què pensa d’ella, normalment la opinió que té sobre el seu físic. El problema és que això es veu com un fet molt normalitzat, i a més no ho considerem com violència de gènere, la majoria de persones es limiten a parlar de “piropos”.

Creuen que l´ús del “piropo” cap a la dona és una manera d’elogiar de manera inofensiva la bellesa de la dona. Però s’ha de saber diferenciar-ne dos tipus: els que fan pujar l’autoestima i els que te la destrueixen (com és aquest cas), tot depèn de la manera i de les intencions de l’home.

Per altra banda cal tenir en compte que aquest fet el pateixen les dones gairebé cada dia, i el fet de rebre comentaris per persones desconegudes fa que moltes de nosaltres ens sentim incòmodes. Aquesta rutina fa que es normalitzi socialment.

COM HO VIVIM LES DONES?

Malauradament, s’assumeix que ser dona implica conviure amb això.

El carrer, lloc on tothom s’hauria de sentir segur, s’ha convertit en un espai dominat per homes on ells es senten segurs, confiats i tranquils, i en un espai en el qual les dones hem de témer pel simple motiu que hi ha homes.

Les dones, caminem pel carrer, sobretot de nit, amb un sentiment molt gran d’inseguretat, nervis i por i estem tant acostumades a patir situacions d’aquest tipus que ja no podem caminar pel carrer sense vigilar que cap home s’acosti o sense esperar que et puguin dir alguna cosa, et mirin, et toquin o inclús et facin mal pel simple fet de ser dones.

Aquestes situacions fan que les dones evitem anar per determinats llocs, decidim passar per carrers més concorreguts, evitem anar soles per la nit o fins i tot de dia. Moltes noies tapen més el seu cos per passar desapercebudes, o van més ràpic per tal d'arribar el més ràpid possible a casa. Moltes noies tenim el mòbil a mà, o fins i tot truquem a algun/a amic/ga quan estem anant soles cap a casa. Canviem de carrer si veiem que hi ha un grup de nois, i un llarg etcètera on cada noia podria dir la seva.

Les adolescents són les que ho pateixen més, de fet es calcula que un 71% de les dones comencen a patir assetjament al carrer al voltant dels 12 anys, i abans d'arribar als 17 aquesta estadística puja exponencialment.

Tot i així, hem de tenir clar que totes les dones, patiran alguna vegada en la seva vida la violència masclista al carrer, en les festes, a la universitat, institucions, a casa...

LA REALITAT POSADA EN NÚMEROS

Gairebé podríem dir que totes les dones, adolescents sobretot, patim casos així i de manera constant. Per posar de manifest que aquestes informacions són reals, vam decidir realitzar unes enquesta a dones que ens són molt properes a nosaltres, les estudiants d'Educació Social de la nostra classe.

Amb les enquestes voliem veure, de manera molt senzilla, si el que pensavem i haviem pogut llegir, és realment una realitat.

A continuació podreu veure un seguit de gràfiques tretes d'aquestes enquestes, i també una petita explicació per part nostra.

Quan surts al carrer sols anar acompanyada?

I de nit, et sents còmode anant sola?

Podem veure que gairebé tres quarts de les enquestades van acompanyades quan van al carrer, dins les quals una mica més de la meitat només a vegades i la resta amb freqüència. El més probable de que tantes dones vagin acompanyades és pel fet de la por a anar soles per possibles situacions d’assetjament que poden arribar a patir.

Lligat a això, en la segona pregunta podem veure que molt poques noies es senten còmodes anant soles pel carrer de nit. En canvi, les que neguen que es senten còmodes, una petita part es senten més còmodes sobretot si és acompanyades d’un home. Si anem en companyia ens sentim més protegides i creiem que no hi ha tant perill a que puguem patir cap acte incòmode o violent per part d’un home. A més, si la companyia és d’un home encara ens sentim molt més còmodes ja que així creiem que cap altre s’atrevirà a dir-nos res o a acostar-se a nosaltres.

Aquest fet és verdaderament trist, ja que això implica el fet de no sentir-nos segures ni amb un grup d'amigues.

Has canviat mai d'acera perquè has vist algú i no et feia bona espina?

Totes les que han respost l’enquesta, han afirmat que han canviat d’acera perquè han vist algú que no els feia bona espina, un petit percentatge ha dit que només alguna vegada però la resta amb freqüència.

És normal que quan anem pel carrer i veiem que s’acosta un home i no ens fa bona espina, se’ns passen pensaments negatius al cap i preferim canviar d’acera per evitar creuar-nos amb aquella persona que creiem que ens pot per arribar a fer alguna cosa dolenta.

Has demanat a una amiga que t'enviï un missatge quan arribi a casa?

L'has enviat tu?

Un aspecte molt propi de les dones adolescents d’avui en dia és, que abans de despedir-se i separar-se perquè cadascuna ha de tornar a casa, es demanen entre elles que s’enviïn un missatge quan arribin a casa per comprovar que no els ha passat res i que estan sanes i estàlvies. Podem veure que gairebé un 100% de noies ho han demanat a les seves amigues i ho han fet.

Has arribat mai a casa amb por o sobresalt? Entrant ràpid per por?

Podem veure que més de tres quarts de les enquestades han entrat ràpid a casa seva i amb por o sobresalt, possiblement després d’haver passat un mal moment de camí a casa amb la presència d’un home. La nostra reacció és accelerar el pas per allunyar-nos d’aquella persona i així poder arribar a casa el més ràpid possible i sentir-nos fora de perill.

Moltes noies arriben a posar-se les claus entre els dits, per poder-se defensar en cas de ser atacades. I com aquest fet, molts d'altres.

EXPERIÈNCIES REALS

A continuació esmentarem algunes experiències que ens han explicat a través de la pròpia enquesta.

1. "Un diumenge al migdia, vaig baixar del vagó de metro i un home, assegut en un banc a l'andana, em va començar a dir coses: "guapa", "que culo tienes", etc. En aquell moment em vaig girar i li vaig dir: "¿Perdona? ¿Que me has dicho?". De sobte l'home es va aixecar i va acostar-se a mi insultant-me, jo, dient-li que no li havia demanat la opinió de res, vaig començar a marxar mentre accelerava el pas.

Per sort en aquell moment va baixar una parella i l'home no s'em va acostar més.

Em vaig sentir molt impotent i amb molta ràbia, vaig plorar molt al arribar a casa."

2. "Un dia estaba con mis amigos en el pueblo, a veces donde íbamos habia un hombre de origen marroquí que siempre estaba borracho y hacía tonterias. A nosotros normalmente no nos hacia nada, hasta que un dia empezó a decirme que era muy guapa, y si, ya que era su cumpleaños, podria hacerle una mamada.

Desde aquel día, cada vez que me veía sola por la calle me perseguía y me hablaba.

Ahora me da miedo ir sola de noche a pasear a mi perro, por ejemplo, por si me lo encuentro, o volver a casa sola..."

3. "Tornava de casa d'una amiga per anar cap a casa meva. Em va parar un home d'uns 35 anys, d'orígen romanés, preguntant-me si sabia d'algun locutori prop de la zona, i jo li vaig indicar un que estava a prop de l'estació. Un cop dit això, l'home em va dir si volia guanyar uns 50 o 100€ ensenyant-li els pits.

Sobresaltada, vaig dir-li que no i vaig marxar corrents cap a casa meva"

CONCLUSIONS

Totes les persones, tant homes com dones, hauríem de poder caminar lliurement sense por de patir violència, independentment del context, edat, hora del dia o el vestuari. No hi ha excuses ni justificacions. Les víctimes no han de sentir culpa o vergonya per patir assetjament sexual al carrer, perquè no és la seva culpa.

Hem de poder posar fi a aquesta por que les dones notem per dins. Hem de poder caminar lliures pel carrer, sense témer res ni ningú. Com ja vam dir en l’article sobre violència de gènere, s’ha d’invertir en l’educació de les noves generacions per fer prendre consciència i eliminar aquesta construcció social de que l’home està per sobre la dona i aquesta està subordinada.

Entre tots i totes hem de fer un canvi i aconseguir que els carrers siguin llocs segurs pels homes i les dones i siguin llocs sense violència de gènere.

INFORMACIÓ EXTRETA DE...

Salas, M. (2018). Machismo a la vuelta de cada esquina. Recuperat de https://elpais.com/politica/2018/04/10/actualidad/1523394968_313291.html

Chavez, V. (2016). “El acoso callejero es la forma más naturalizada de violencia de genero.” Recuperat de https://www.infobae.com/2016/04/08/1802979-el-acoso-callejero-es-la-forma-mas-naturalizada-violencia-genero/

Santarosa, J. (2017). ¿Por qué el acoso callejero es una forma de violencia de género? Recuperat de https://elinsignia.com/el-acoso-callejero-es-una-forma-de-violencia-de-genero/

Moreno, S. (2018). Los piropos callejeros son una forma de “violencia de genero” para la Junta de Andalucía. Recuperat de https://www.elmundo.es/andalucia/2018/01/18/5a607fc022601dac648b45a4.html

El País. (2001). “¿Qué se entiende por violencia callejera?”. Recuperat de https://elpais.com/diario/2001/05/07/espana/989186421_850215.html

Puig, R. (-). Las causas y los efectos de la violencia de género. Recuperat de https://psicologiaymente.com/clinica/causas-efectos-violencia-de-genero