L'AMOR ROMÀNTIC
- Art en nosaltres
- 27 mar 2019
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 11 abr 2019
Hi ha moltes classes d’amor, no estimem d’igual manera a Catalunya que a Alemanya, Colòmbia, Japó, etc. La idea d’amor si sol partir dels mateixos ideals: sentir emocions i sensacions lligades a una persona que sovint solen ser difícils d’explicar.
El canvi es troba un cop se suma la cultura, amb les seves limitacions, creences, tradicions, etc., a totes les emocions que produeix l’amor.
Aquesta suma sol portar a una idea d’amor perpetuada des de fa anys, on passant per davant de les passions i el concepte de parella, s’alcen idees com la llibertat lligada a l’individualisme. Aquest fet acaba derivant en un intent de satisfer, en tot moment, els teus ideals -els quals en moltes ocasions són inassolibles-.
Ajuntant el dit anteriorment amb el fet que les societats estan dominades per un heteropatriarcat capitalitzat, és quan es comença a parlar sobre l’amor romàntic. Una idea actualment molt estesa, ja que el feminisme ha intentat, durant els últims anys, deconstruir-lo i fer-lo entendre com el que realment és. La problemàtica es troba en tota la càrrega cultural i social que envolta el concepte i el fa veure bonic.
En aquest article us parlarem sobre els mites de l’amor romàntic, perquè… Si et dic “pensa en l’amor”, en què penses?
ELS MITES DE L’AMOR ROMÀNTIC
Per explicar els mites de l’amor romàntic, ens centrarem en l’explicació que en fa la psicòloga Núria Arrebola. No parlarem de tots, però si dels que engloben més situacions o comportaments.
Aquests mites han estat, en alguns casos, molt explotats, però realment no s’acaba d’agafar consciència de la seva importància i repercussió socials. Així doncs, seguidament en farem una pinzellada!
La mitja taronja
<<Necessito a una altra persona que em completi, sola no acabo de ser jo mateixa… Em falta una part de mi i ell la completa.>>
El mite de la mitja taronja en fa creure que és essencial per a la nostra vida tenir una parella. Aquest fet fa que se’ls resti importància a altres aspectes de la vida com seria la feina o les amistats.
Cal dir que aquest mite -i com molts d’altres-, és entès de manera diferent entre homes i dones; aquest fet és molt visual en les pel·lícules infantils per a nenes, on la noia necessita un noi per a poder viure, ser lliure, ella mateixa, i una llarga llista.
No caldria ni dir que nosaltres creiem que les persones estem completes al 100% sense necessitat d’una altra persona, potser en l’actualitat no podríem independitzar-nos de manera individual però això ja és un altre tema.
Tal com diu Núria Arrebola, “puc sentir-me en plenitud amb qui sóc, satisfeta amb la vida que porto i si alhora, sóc part d’un entorn social que poden incloure relacions sexe-afectives des de la meva decisió conscient, aquesta pot aportar qualitat de vida, xarxa afectiva i tot el que porti serà benvingut!”
.
L’omnipotència
<<L’amor ho és tot, ho pot tot, ho perdona tot, i ho entrega tot.>>
Aquest principi ens fa creure que tot el que ve amb la parella amb la qual estem és acceptable, que tot es solucionarà perquè al cap i a la fi, és amor. Idea que podríem aplicar a situacions de violència de gènere, per exemple.
D’aquest concepte de l’omnipotència també en treuríem les típiques frases de “intentaré que canvi”, “en un futur canviarà i em tractarà millor”. Quan realment quan estàs amb una parella no pots modelar-la al teu gust i estil.
L’amor ni ho és tot, ni ho pot tot, ni ho perdona tot, ni ho entrega tot. Estimar no fa mal, i si en fa, és millor deixar anar
.
L’enamorament
<<No puc parar de donar salts, me l’estimo, és la meva droga>>
Al començament de les relacions, on hi ha moltes reaccions hormonals i fisiològiques, ens sentim en un estat d’èxtasi, apassionats, “borratxos” de l’altra persona. Molta gent ho descriu com si anessin drogats, perquè realment les hormones fan una feina semblant a la droga.
L’època d’enamorament va disminuint, el nostre cos es relaxa i s’acostuma a la sensació, i de la mateixa manera que ens passa amb la droga, cada vegada es necessiten experiències o sensacions més fortes per sentir altre cop aquell sentiment d’enamorament com al principi de la relació. És en aquest punt quan moltes parelles, davant del dubte de no saber si continuen estimant a la persona -pel fet de no sentir tant d’èxtasi-, ho deixen.
Cal deixar clar però, que l’enamorament i l’amor no són processos seguits, l’enamorament no sempre suposa un pas cap a l’amor. Si no que aquest amor ja és una construcció diferent entre tu, la teva parella -o vàries-, cap a la relació que esteu mantinguen o fins i tot cap a la teva pròpia ment i concepció d’amor i relació.
Exclusivitat i complementarietat
<<Només el puc estimar a ell, ell em completa.>>
La complementarietat té molt a veure amb el primer mite que hem vist, mentre que l’exclusivitat es mou en un terreny més complicat.
Si el que pretens és estar en una relació monògama on no et pots sentir atret/a per una tercera persona, ja que creus que això significa que ja no estimes tant a la teva parella com abans, comencem malament.
L’exclusivitat sexual i/o afectiva dependrà del tipus de relació que establiu entre tu i la teva parella, però independentment d’aquesta qüestió, és impossible que no et sentis atret/a per una altra persona de manera física o mental.
En les relacions monògames -i per tant tancades-, existiran aquestes atraccions, de la mateixa manera que existeixen en les relacions no monògames -o obertes, entre molts altres noms-. L’única diferència és que les relacions monògames porten una motxilla carregada de tot el que han de ser i el que no poden ser.
Cal doncs, trencar amb aquestes barreres, i adonar-se que l’exclusivitat és molt subjectiva i canviant.
La parella
<<Me l’estimo, per això vull ser la seva parella>>
La societat ha imposat un ordre de les coses, on cal conèixer a una persona, tenir-hi les primeres aproximacions, començar a sortir amb ella com a parella, anar a viure junts, casar-se, tenir fills, etc. Mentre que realment no és necessari establir una relació directa entre estimar i tenir una relació.
Aquest concepte d’estimar-se però no estar junts, porta molts anys rondant pel món de la literatura, i molts cops és descrit com un patiment constant. Però realment el fet de no formalitzar una relació no té res a veure amb el que hi solem associar, ser madur, responsable, o estimar. Pots tenir tot això sense consolidar-te en una relació formal.
Tal com diu Núria Arrebola, aquesta idea ens porta a l’anarquia relacional, on cada persona pot anar construint i destruint vincles afectius, sexuals, o de qualsevol classe, sense prejudicis i pors. Concepte que deriva en una completa llibertat individual.
La gelosia
<<Em deu estimar molt si es posa tan gelós>>
La gelosia no és una demostració del grau d’amor que té una persona vers una altra. De fet no és un sentiment ni bo ni dolent, simplement ens sorgeix internament i de manera espontània, és com si sonés l’alarma del cotxe, però no per amor, sinó per por.
La gelosia és la demostració de totes les pors i inseguretats consolidades en un mateix i que col·loquem sobre la persona que ens estimem. No és gens fàcil controlar aquestes pors, però cal acostar-nos a nosaltres mateixos per entendre d’on venen i com controlar-les.
En cas de no controlar aquest sentiment de gelosia, no només ens farem mal a nosaltres mateixos sinó també a la nostra parella.
AIXÍ DONCS...
Un cop entesos i explicats alguns dels mites més importants de l’amor romàntic, volem deixar clar que la clau per no caure en tot això és ser conscients de com estem estimant i de com volem estimar.
Cal que deixem de torturar-nos per la idea d’amor i relació que ens han intentat vendre des de petits, perquè tal com diu Júlia Bertran al seu llibre M’estimes i em times, l’amor romàntic és la millor campanya publicitària de la història.
INFORMACIÓ EXTRETA DE...
Luz Esteban, M; Távora, A. (2008). El amor romántico y la subordinación social de las mujeres; revisiones y propuestas. Universitat de Barcelona, Barcelona.
Arrebola, N. (2018). L'amor romàntic i els seus mites. Recuperat de:
Serra, L. (2019). Nous paradigmes després de l'amor romàntic. Recuperat de:
Comments