PINTANT BELLESES, D'IDEA A REALITAT

Quan vam començar a donar voltes als temes que volíem tractar amb la creació d'aquest projecte anomenat Art en nosaltres, vam tenir la idea de crear un taller annex a la temàtica general que havíem escollit.

En un principi volíem basar tot aquest projecte al voltant d'aquesta iniciativa que avui us explicarem, però vam decidir que seria molt més didàctic i educatiu parlar de diferents temes i que el taller fos un d'ells. Una iniciativa perfecte per donar un espai segur a les dones.

PINTANT BELLESES

Pintant belleses s'alça com un taller per a l'empoderament de la dona vers el seu cos i pròpia concepció d'aquest. La nostra intenció era crear un lloc amb dones molt diverses, amb diferents inquietuds i conflictes interns, per tal que aquestes poguessin parlar-ne amb total llibertat, sentint-se escoltades.

Tenint la idea molt clara, vam decidir posar-nos en contacte amb l'Ateneu de la Dona de Banyoles. Els vam presentar la idea tal com la teníem pensada, elles ens van aportar altres punts a tenir en compte, alguns dels quals vam introduir amb la metodologia que es va portar a terme en el taller.

I, finalment, van acceptar incluir-lo en la seva agenda d'activitats!

Nosaltres érem totalment conscients de com de difícil seria tirar això endavant, era la nostra primera vegada dinamitzant una activitat així, en aquell espai, i amb dones que no coneixíem, però això us ho explicarem en un altre article.

Per tal d'explicar-vos com vam portar a terme el taller, estructurarem diferents parts, de la mateixa manera que vam decidir portar-lo a terme.

1. El per què del taller

Com a estudiants d'Educació Social i com a dones, ens interessava poder apropar-nos al col·lectiu del qual estàvem parlant -i en formem part- d'una manera que no fos tant sobre el paper.

El nostre projecte a les xarxes ens havia donat coneixements i formació, però tant la Júlia com jo, la Ione, vam creure que seria molt interessant poder palpar el que és treballar amb altres dones de tu a tu.

Així doncs, vam explicar el nostre projecte acadèmic dins la formació de l'assignatura de les TIC i vam deixar molt clar que la llargada del taller seria la que elles decidissin segons si volien expressar més o menys. Segons la seva confiança i seguretat vers les altres dones presents i l'espai que nosaltres els vam crear.

2. Quina era la nostra idea i el nostre objectiu?

Totes les persones tenim o desenvolupem inseguretats. Algunes poden semblar més o menys greus, però en la realitat hem d'assumir que allò que nosaltres podem veure com a insignificant pot suposar un pes enorme en les espatlles d'una altra persona.

Per tal d'acotar el tema, nosaltres vam decidir enfocar-ho des del punt de vista de l'acceptació del propi cos i com nosaltres vivim o convivim amb ell.

En aquest sentit, i tal com vam poder veure traslladat en els pensaments de les diverses dones que van venir, ens vam adonar com influencia la societat en la visió que tenim sobre nosaltres mateixes.

El model de dona que ens venen, el cànon de bellesa, incomoda a moltes dones, ens fa sentir imperfectes o jutjades quan aquella persona que ens mira pel carrer ho fa perquè "tenim uns quilos de més" o "no tenim tant pit com el que és maco tenir". Com ja hem comentat en moltes ocasions, la societat, el sistema econòmic i la normativa patriarcal que ens envolta, no fan més que perpetuar uns ideals que gairebé ningú pot assumir i, en cas de fer-ho, cal preguntar a quin preu es fa.

Tot i així, cal que ens empoderem contra aquest sistema, que aprenem a estimar el nostre cos i a cuidar-lo. I dic aprendre perquè realment és un procés d'aprenentatge cíclic, ja que aquest canvia constantment i en poques ocasions ens adonem del que realment suposen per nosaltres aquests canvis a escala psicològica i/o emocional.

Totes les dones són boniques i per tant, tots els cossos saludables, entren dins la preciositat que és el cos femení.

Per tal de poder obrir el torn de paraula i que les noies es veiessin en cor d'explicar les seves experiències i inseguretats, vam decidir que seríem nosaltres les qui començaríem. Primer jo i després la Júlia ens vam posar a explicar quines són les nostres inseguretats, en què pensem cada dia i que ens incomoda deel nostre cos i, un cop fet, vam obrir un torn de reflexió i taula rodona; on totes les dones podien expressar allò que volguessin, parlar entre elles, fer-se comentaris, elogis, donar-se suport... En definitiva, vam crear un espai segur per elles, perquè s'expressessin.

3. Pintem belleses?

Doncs si, vam pintar-ne i moltes:

Un cop acabada la part de taula rodona els vam presentar la que seria la segona part pràctica del taller. Pintar-nos.

Vam posar a disposició seva diferents pintures i amb elles van pintar i decorar les parts amb les quals no es sentien bé. Cal deixar clar, però, que aquesta tècnica de bodypaiting es va utilitzar no per cobrir, sinó per fer servir. No es tractava de cobrir aquella inseguretat, sinó que fer-ne servir les seves formes per tal de concebre-la com a allò que realment és: una part de tu tan vàlida com les altres.

Les noies van viure-ho de manera preciosa, amb molta estima les unes per les altres i amb molta llibertat.

Es va viure i sentir un ambient de confiança, amor i realitat que no ens havíem esperat en crear la idea del taller. Definitivament va ser preciós.

4. Reflexions finals

Per nosaltres era molt important que al final de tot hi hagués un retorn de què elles havien sentit, pensat.. En definitiva com havien viscut l'experiència.

És molt difícil per part nostra explicar això, ja que realment és parlar sobre el que elles ens van dir, sobre les seves paraules.

És per això que vam decidir demanar-li a una de les noies que va venir al taller, que ens escrivís una mica la seva experiència, el que havia sentit i pensat: bàsicament tot allò que s'havia dit a les reflexions, tant per part seva com allò que creia important d'entre tots els comentaris que elles ens van fer.

Així doncs, us deixem amb el que va escriure Júlia Gòmez (@juuliagoomez):

El taller partia d'un fet fonamental: el de l'acceptació física d'un mateix, que està cobrant cada vegada més força i forma part d'un moviment tan essencial com n'és el feminisme.

A l'inici em vaig trobar en una petita sala amb nou dones més, a les quals no coneixia, i estava a punt de realitzar un taller on parlaria sobre un tema personal, que m'afecta directament al meu dia a dia i del qual em costa parlar, ja que és més senzill fer veure que els problemes no hi són -en aquest cas "defectes" del nostre cos- en lloc d'encarar-nos'hi.

En un primer moment, creia que seria impossible confiar en aquelles dones, expressar el que sentia i brindar-les-hi les meves reflexions. En part això era per por a un possible rebuig que ens ha estat inculcat perquè no ens expressem.

Tot i que res d'això va passar; immediatament es va crear un ambient de confiança, on cada una va explicar la seva història, totes tan diverses i dures que em va ajudar a comprendre que jo no era l'única, i encara més important, que no estava sola.

Va ser un taller de moltes reflexions, on ens vam poder desfogar, compartir i lliurar-nos, en certa manera, de la pressió que constantment exerceix la societat en nosaltres. Podria dir que inclús em va servir com a teràpia; va ser alliberador poder expressar el que sentia i no patir per si em sentia o no jutjada.

D'altra banda, el taller en si va fluir d'una manera impressionant. Vaig sentir que connectàvem les unes amb les altres, fent-lo molt amè, com una quedada entre amigues que van a prendre el cafè.

La part més dura per mi la segona: pintar aquelles parts amb les quals no estic a gust se'm va fer difícil, però considero que va ser una manera de remarcar que també són belles i que són art, com cada una de nosaltres.

Finalment, vull agrair a la Ione i la Júlia, les creadores d'aquest taller, pel simple fet d'haver-lo ideat i dut a terme. Tallers com aquest són el que ens ajuden a sortir del nostre lloc individual i a formar cohesió com a dones. A més, són extremadament necessaris per a nosaltres, ja que contribueixen al nostre benestar i ens fan més fortes, i són imprescindibles per poder fer front a un sistema social que ens oprimeix constantment i en el qual hem nascut, però hem d'enderrocar.

Des de Art en nosaltres, agraïm la participació de totes les dones que es van obrir a nosaltres: Marga, Júlia, Carla, Mª angels, Fina, Assumpta, Anna i Sònia.

Com també a l'Ateneu de la Dona de Banyoles, per acceptar aquest repte i donar-nos l'oportunitat de créixer una mica més.